6 d’octubre del 2002

Tampoc tens res millor a fer i entres a la universitat. Recordo que la nit abans vaig tenir malsons, ja que durant la meva etapa preescolar havia sofert cert “bullying” -o com cony merdes s'escrigui -.

Aquest fet, lluny d’ésser una anomalia estadística, és freqüent als col·legis. Sabem que sempre s’ha fet, es feia i es farà, encara que la paraula anglosaxòna contribueix a dotar el fenòmen d’una aureòla de pervesió dimoníaca mai pensada per l’ésser humà abans del ditxós concepte.

Tinc vist que les condicions del bullying estan estretament lligades a l’orígen dels “xavals” -jo dixit - . És més, els “nensdolents” acostumen a tenir cosins paral·lels feixistes i llinatges on la (con)fusió de sang gitana i bàrbara es preocupant pels índex de maldad. És freqüent també que tinguin ancestres apicals que es remonten al panteó inca.
(sí, sí, amb aquells sacrificis d’humans despullats i aquella manera salvatge de menjar-se les persones començant pel melic)
AQUELLS!!!

Doncs total, que vaig anar a la universitat i tractava de lligar amb nenes que anaven a l’Institut, per no parlar-vos de com em vaig disfressar el primer dia de classe i les llargues hores que vaig haver de passar al bar fumant porros i evitant anar a classe per tots els mitjans possibles..

Allà va: 6 d’octubre del 2002

PREGUNTA DE XO.

>epa!! kom estas? fa molt que no sé res de tu, m'he trobat en (Y1) i m'ha dit que està sortint amb la (X1) i que et va veure. M'ha agradat llegir el teu mail i en molts punts m'has fet riure, kom lu d una paraula k kumençes amb kada lletra del meu kurreu.... xD>respecte a lu dl futur no thi trenquis gaire el kap jo fins una setmana abans danar a luniversitat no tenia decidit què faria i durant la meva vida he canviat un millo de cops de carrera.. m'agrada que t'agradi la filosofia, és algo molt maco que et fa rumiar molt, el qual és bo.. per molts filosofs és el camí a la felicitat encara que hi ha moltes espines en el recorregut. Sigui com sigui mai està de + parar-se a rumiar com millorar-nos a nosaltres mateixos i al món. Adonar-nos de tot el dolent, les desigualtats, les guerres, les enveges etc.. però per solucionar el món hem de començar millorant-nos a nosaltres mateixos.. (ja estic deixant anar masses paranoies..) buenu, el tema és k no tenim la culpa que la gent tiri papers al terra però està en les nostres mans recollirlos (i mai millor dit).>A mi la universitat m'està agradant molt perquè m'està ampliant els horitzons i estic coneguent molta gent, el dijous que ve fem un sopar de classe i tal.. tu k tal ho portes a l'insti? t'està agradant? que tal la gent etc...>buenu com sempre t'he fotut una parrafada que no vegis..>Cuida't molt i a veure si dones més senyals de vida o t'apareixes per (L1), ja saps, fàcil: ditet a la carretera i para-utostopistes simpàtics.. petons maka!!!>


RESPOSTA DE LA X

laaaaaaaaaaalalalalallalktallllllllllllllllll!! senyals de vida!! si es k el sindome bella durment ma gafat fort '¿ ejjeje enu donks tot gira i gira i res es para, tot segueix el seu kurs i la vritat no se si jo giro kontrakorrent , kumenxu a star indiferent davant la impossibilitat d puder posar sobre la taula temes mes trascendentals, kap ni un k no faci referencia al propi instiut, pero mes aviat es lo únik k ens uneix d moment a mi i als d klasse ... ja sanira veien...tot és kuestio d tmps, d paciencia,a part daxo, al (L2), per exemple, ejemm man triat per nar a entrenar amb les seniors,,juajuajua...lelele...XD K + K+, a xi, ls meus pares refusen les meues insistencies per anar a la festa de(L3), donks konsideren la minoria d'edat kom un punt totalment en kontra,,,,mes aviat en akest sentit ls i dono la raó, pero insistint..resistencia!...prubarem am les d (L4)... d fet les teues senyals d vida tapok an set, el k s digui agoserades ejjejeje, mes aviat kontraresten importancia , perk kada vegada k ns turnem a retrobar sera un kumul d mes kontinguts.jejeej enu dnks em rekordu a mi mateixa k pujare kuan ls meus pares u aprovin, a (L1), i tavisare, axo per suposat,ejje a si! mas d'xplikar kom van les klasses de (C1)!!!!!!!!!!!!!!!!!!jo ara mn vai a tukar na mika les napies a la meua guitarra, k tink akords nous....ejjejej ah i tamb si em decideixu kuan ingui hi vindre amb ella ejejejeje (si m decideixu) apaaaa ara si n ptunas!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!-------------------adeu---------------------------------------------------------------------------dw-------------a10------------------------------------------------dew-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------agur----googbye----------------------------------------------------------------bye-----------------au revôir (akest no se si ta b)----------------------------------------------------------------------------------à la prochaine

02 d'agost del 2002

He de dir que abans de començar l’absurditat aquesta de penjar mails, pensava que la vida meva hauria quedat molt més reflectida al correu del que em pensava. Un altre cop: il·lús. Il·lusos, perdó.

Resulta que revisant correus, del 1999 al 2002, període que segons els meus càlculs estimatius vaig fer l’amor amb tres noies, vaig estar enamorat d’una altre que mai ho va saber i vaig tenir dues pretendents cibernètiques – sí, jo era dels que anava al mIrc i tot això- no vaig rebre ni un correu que mereixi estar penjat en aquest blog. Sembla que era molt típic entre els adolescents dels anys de la transició al fatídic segle XXI, respondre mails amb preguntes sobre un mateix. D’aquesta forma m’he adonat que el meu atribut físic preferit per les dones eren els ulls, mentre que els homes òbviaven respondre aquesta pregunta. Interessant, e?

(pffffffffff)

Sembla que, en aquells temps feliços, messenger i mIrc tenien l’hegemonia de la xarxa i que la recuperació de converses privades per tal de fer un anàlisis comunal era un exercici psicoterapòtic col·lectiu. D’aquesta forma he descobert els antecedents d’aquest “conydeblog”: col·legues que em reenviaven el que havien parlat amb persones terceres i em demanaven l’opinió. Destaquen preguntes com: “jo penso k si sa despedit amb :*** és que li agrado perquè si no hauria fet ;***, no?”

(sí, sí, copsar : o ; )

Penso també que hauriem de fer una reclamació a hotmail perquè ens restitueixin el nostre passat emisor. Com pot ser que els mails de la sobada d’entrada es guardin eternament, mentre que els de la sobada de sortida o “enviats” es borrin periòdicament?

(espero que això estigui relacionat amb la incompatibilitat meva per ser un pen drive)

Un altre fenòmen digne de destacar: ningú usava la pestanyeta de “responder”, així que almenys per avui, us quedareu sense saber què vaig respondre a tant exitant mail – i jo també-.

Respecte el mail. Típic tòpic literari: “ai! Que dificil d’ expressar les coses amb paraules” – perdó – l’amor en paraules. Bé, no em vull carregar aquest mail, que en el fins l’estimo.

PD: sí, L2 és la platja.

Allà va: 02 d’agost del 2002.

hola angelet, com estas? tinc tantes coses en ment per explicar...xo q dificil sem fa, de vegades, expressar.me...ahir vaig sortir, x la nit, tot i q havia dormit 3h.vax nar a (L1) am la (x1) i els seus amics una estoneta, pero res de laltre mon. dsprs vax nar a la (L2), q hi havia la (x2) amb uns amics, i guai. uaa vam fer malabars i ens vam vbanyar, quina fred!em passaria les nits fent malabars amb els pals, en serio, em molaria aprendre'n molt més. (m'encantes)ahir anava fumada i mho vaig passar molt bé rient-me per tot. i a la feina em van dir q se'm veia ,molt feliç. és q anava pajara i havia estT amb tu tot el dia. jo tmb em sento molt molt a gust al teu costst.m'omples catxo.tinc ganes de fer l'amor amb tu, ara.pero no només és un desig momentani, efímer. és molt més profund q això.és q amb tu sento MOOLT(xo suposo q encara és més q això..)avui he rebut una carta d'una amiga q sta a (L3) tot l'estiu (la (x3), la milllor amiga del poble)i m'ha fet una ilusió!!!q fort, m'explica unes coses, unes vivències tio... pura vida. coses bones i dolentes, tot a la una, a la vida, q fort tot plegat.em sento viva, em sento un ésser viu feliç, malgrat q la felicitat no és alegria permanent sino lequlibri d'emocions..la plenitut dels instants, la bellesa de la vida, la contemplació de l'infinit, la sensació de vida i no de tedi...són moltes coses, i alhora no existeix sinó com a idea q ens hem creat. o potser sí q existeix. fa tants anys que em plantejo el mateix...els humans no evolucionem, en esencia (en moltes altres coses sí). pero noto q estic creixent en una velocitat moderada. laltre dia en (Y1) mho va dir, q havia crescut molt. i em va agradar saber-ho.sé q tinc molt d'amor per donar, per compartir. i ara per ara vull compartir molt d'amor amb tu (malgrat q tmb en necesito x mi i per el meu entorn q no ets tu, nse si m'entens.)ua tiu paro d'escriure q he d'anar a currar i encara vull escriure un altre mail. per si no ten recordes el meu mobil és (M1) espero veuret aviat.BESITOS PEL COLL, PELS ULLS, PER LA BOCA....I PER TOT EL TEU COS. Je t'aime**

Dimecres,15 de desembre de 1999

Dimecres,15 de desembre de 1999

"pasen y vean". Com la vida mateixa: onze anys enrere. Seria el remei pels grans posar-se vermell?De veritat, com pot haver sortit "això" de la meva boca. Pitjor, del meu cap.Espanta la densitat de K: de kacho- o de kacho kacho kacho -, de kiski, de kunexió i de W: de wenu, wapa o warra...( crec que deixaré aquesta secció inacabada perquè vostès mateixos posin calificatius a la tonteria meva. Nostre, perdó.)En definitiva, “cualquier tiempo pasado siempre fue mejor”:


Mail meu:

> (x) maka, k no tink internet, ara e fet kampana a kunferencia per>poder nar a un ciber i konektar pro kla a akesta ora no ia ni kiski>ja tu e dit per msn k et trobo kacho kacho kacho a faltar>am la (x1) re +, la (x2) el diumenge sa liat am un k no em kau>gota be i akestes koses.>el kole e tret un 0 de mates pk vaj sudar danar a fer lexamen i un>9.5 de filosofia jejejejeje ;)>la setmana k b vaj al (L1) espero k em vagi d>puta mare, wenu keden 5 minuts d kunexio aixi k intentare espavilar>espero k tot en vagi cacho d be!!! am en (y1) i am (y2) i am>tutom!!!>viu el mumen sobretot e reina!!! CARPE DIEM>daki 2 semanes festes del poble>oeoeoeoeoeoeoeoeoeoeoeoeoeoeoeoeoe>si no vens et kaput eh???? jejejejeje>buenu reina mhe passat molts dies sense dir-te lu mol k t'estimava>aixi k: T'ESTIMO>keden 2 minuts....>wenu..... kuidet mol i sigues feliç k jo tb procuru seru!!!! chauuu>:***>

resposta de la x:


REII!!! ALE... k maku k ets!!!acabu darribar a casa i e vist el teu email, ames a mes, e vist el teu sms aket mig dia. Tic mol contenta k tenrrecordis d mi...Jo no tin saldu, axi ke fins k no em posi, espero k llegeixis aket email ..Dmà hi ha un examen de filosofia, xò no em presentaré pq paso, ja aniré directament a global. El cole molt bé, i més enkra si divendres ala tarda ja començem les vacances..!! tin unes ganes...!! Dissabte i diumenge segurament men aniré a (L1), k tin una amiga meva, i d festa x allà.. Dilluns i dimarts en (y1) ma dit k "potser"vindria a (L2), i es kedaria a mumi a ksa son avi i tal, enkra k d la manera k és ell, ja veuràs com el final no vindrà.. Dijous vull nar am ma mare a (L3), k tin un amic meu k és d saragossa i està x allà. tin ganes d veurel... i dissabte, doncs, anem (L4) k si no puc veure en (Y1) dilluns i dimarts, spero veurel dissabte...(y2) li vai di k no vingues dissabte, pq vai teni uns problemes familiars, i ames a ell no li nava mol be, ara stà a (L5) d final d curs i ma dit k su stà passan mol be (millor) hem d kdar kuan torni.. xo amistat.No tas liat mes am la (x1)?? i això?? al final ni mamada ni res oi? xo.. si no ta la mamat, ni ta masturbat ( u entenc..) xò pq no us eu tornat a liar? k ha passat?? i la (x2) dexala star, k no su mereix... Suda catx della... jejee!spero k tu passis mol be, k et posin internet ràpid, o em veuré obligada a trucarte.. jejeje!!kuidat moooooooooooltisim..!!! muaks carinyituuu!!

Primera entrada: motiu del blog

Annals: Exposició de fets concrets, seguint un ordre estrictament cronològic.
Soluble: Susceptible d’ésser dissolt. Que hom pot resoldre.

Simple, no?

Simple: Que no té parts, que no té compost: Exemple de l’Enciclopèdia Catalana: l’ànima és simple, sense composició.

Enciclopèdia catalana: simple sense erudició.

Després d’aquest exercici d’avantguarda..

Aquest blog consistirà en que un servidor exposarà fets concrets de la vida seva en un ordre cronològic. Per fer-ho es valdrà de la documentació. No us espanteu, no la documentació d’artistes i historiadors.
(pausa per pixar-nos mentalment sobre artistes i historiadors..)

La plana documentació: recuperar mails antics del correu electrònic i penjar-los al blog. Una espècie d’autobiografia documentada i contextualitzada –patètic, oi? -
Segons el gènere, les identitats es preservaran amb (x) o (y). S’evitaran detalls que condueixin a averiguar qui és l’escriptor d’aquest “conydeblog” i es serà prolífic en parafilies que portin a descobrir-se a una mateix com a putancial –sí, sí, putancial - autor. M’importen poc la privacitat, la intimitat i d’altres polles en vinagre. O sigui, si algun dia descobreixes un mail escrit per tu en aquest "conydeblog" significa que hauries d’estar fent una cosa millor que vagabundejar per internet.

La idea del “conydeblog” és presentar la dimensió més patètica i fatal de la vida nostre: que ens pensem que canviem però seguim éssent els mateixos, que ens pensem que som nosaltres mateixos però som iguals que el veí, que ens pensem que som iguals que el veí però som pitjors, que ens pensem que som pitjors perquè som nosaltres mateixos..


’anima a tota aquella, o tot aquell, que vulgui masturbar al blog que envii un mail a: annalsolubles@hotmail.com.